Zona de confort o zona d’exclusió?

Home / Bloc / Zona de confort o zona d’exclusió?

Últimament estic en un procés d’introspecció professional. Suposo que és el que té la crisi, que o et pares un moment a pensar el què fas i li dones una volta i mitja o dues o deu per avançar amb determinació, o et menja i t’enfonses en la misèria.

En el meu cas, que treballo en la transmissió i readaptació de coneixements específics per convertir-los en aprenentatge útil sota premisses tecnològiques, la reflexió té encara més sentit.

Ja fa mesos que intueixo que l’actual model e-learning ha de canviar i, que segurament, canviarà. L’exigència per part dels clients d’obtenir un seguiment del curs per part de l’alumne tenia sentit en un món incomunicat o 1.0, que mola més. Era la translació evident del típic moment en què es passava llista a classe. I això comença a ser un model caduc.

Ens omplim la boca d’avenços tecnólogics i d’aprenentatge, utilitzem la paraula e-learning sense recordar que simplement vol dir APRENDRE, i seguim utilitzant els mateixos esquemes mentals de fa 20 anys. I no vull dir que no siguin vàlids, simplement reflexiono sobre l’oportunitat de donar un pas més.

Suposo que en això influeix la comoditat, per part dels dissenyadors d’aquest aprenentatge (llegiu jo mateix), i la covardia per part del client, que no s’atreveix a fer un pas més enllà per por al què diran, en ser diferent o no sé ben bé per què.

Et posaré un exemple viscut en primera persona: Reunió amb el client X, amb experiència en implementació e-learning. Em demana la virtualització d’un material específic amb les següents condicions: vull que es vegi en tots els dispositius mòbils, vull vídeo, vull disseny, vull creativitat, vull rapidesa, vull eficàcia, vull interacció i vull que sigui barat. Què fer davant d’aquesta demanda? El primer és pensar, per demanar que no quedi … el segon és intentar fer-ho, no? En el meu procés de treball, hi ha una part no especificada que consisteix en el que jo anomeno “pensament in situ” que consisteix a escoltar el teu interlocutor i fer l’esforç d’imaginar el què vol per donar-li una pinzellada com a resposta immediata. Doncs bé, en aquest cas, el plantejament va ser el següent: “Què et semblaria una solució d’aprenentatge ubic en què el coneixement fluís del know-how dels teus alumnes per convertir-lo en aprenentatge superlatiu, recolzats en un desenvolupament pedagògic modular on tu , com a expert, fossis el dinamitzador i la font de coneixement? “. La resposta va ser: “Ufff, no sé el que vols dir, però em sembla que implica molta feina per part meva i jo no tinc temps … Saps què Jordi, anem al segur i fes-me una píndola d’interactivitat mitjana”. En el fons, estic convençut que la seva demanda era per continuar a la zona de confort i la meva resposta, també!

Amb aquest exemple, el que vull dir és que tant l’un com l’altre hem de donar un pas més. És cert que la tecnologia avança i que ens hem d’adaptar a ella. Jo ho estic intentant. Estic en un procés de fugida de la meva zona de confort. Tinc clar que això, durant uns mesos, serà una zona d’exclusió en el meu desenvolupament professional. Per què? Doncs senzillament perquè el meu client vol el “més millor” i quan ho veu, potser no s’atreveixi a introduir-lo en la dinàmica d’aprenentatge online que està establerta en la seva organització. Els processos de canvi solen ser processos lents, i en la formació contínua, un canvi no esperat pot ser car, o el que és pitjor, perillós.

Potser, el que passa, és que tots estem en aquesta maleïda zona de confort … és fàcil seguir fent el mateix, és còmode no trencar la rutina, és segur no arriscar … En el meu cas, i perdona per parlar sempre de mi, que treballo com a freelance, aquest risc és potencialment molt perillós … però què faig? Em mantinc en la meva zona de confort i segueixo plantejant els mateixos esquemes mentals en els cursos que desenvolupo? O avanço per trencar i implementar altres esquemes més enriquidors per al meu client, recolzat en les noves tecnologies i en el 2.0?

Jo ho tinc clar … no seré el millor, però vull aportar alguna cosa més que un simple “passa pàgina” … la meva aposta és fer reflexionar l’alumne … sense reflexió no hi ha aprenentatge, i sense aprenentatge no avancem … El com ho faré … estic en això 😉 De moment, i com a mostra de compromís, he canviat de tecnologia i d’estructura metodològica, he modificat la conceptualització dels continguts … Ara el punt és saber si els meus clients estan contents i si hi haurà d’altres que vulguin conèixer … no sóc el millor, ni tinc la capacitat dels meus competidors, però m’esforço a canviar per avançar.

Per cert … sobre la zona de confort …

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies