Sobre el criteri a l’e-learning

Home / Bloc / Sobre el criteri a l’e-learning

Ja fa un temps que estic pensant sobre la importància d’evolucionar en els productes formatius que dissenyem a Designtraining. La tecnologia i l’experiència, la pròpia i la del client, fa que l’exigència en la efectivitat, la creativitat i la utilització de recursos sigui una de les claus. Però no és la única…

No podem ometre que el coneixement del client, un client que cada dia en sap més, a vegades provoca un cert trasbals en la disposició del producte. Cada dia és més complicat poder oferir un producte diferent, pedagògicament atractiu, eficient i que agradi en tot el seu conjunt. Tuitejant fa uns dies amb en Jorge, em va plantejar una pregunta: “El que compra, seguro que está contento, ahora habría que ver a los que estudian! ¿No crees!? ¿No crees que muchas veces, el que impone el criterio es el que compra pero no esta demostrado que el criterio sea el correcto?” Com acostuma a passar amb ell, no li falta raó…

Està clar, que qui ven, en aquest cas jo, pot aportar, però al final, qui decideix la modalitat, l’estil i la forma d’aprenentatge és “qui compra”… i com diem per aquí, “qui paga, mana”… tot i que no sempre sigui el més idoni.

Una part de la meva feina com a expert en el desenvolupament d’e-learning (expert per experiència) consisteix en aportar solucions creatives per a l’aprenentatge online. Aquestes solucions provenen de llegir, investigar, observar, fracassar en projectes i debatre amb d’altres professionals del sector. Però sovint, aquestes solucions no són acceptades, i et quedes amb la sensació que bàsicament, el que alguns volen és complir l’expedient, sense pensar en qui aprèn… Moltes vegades tot es queda en el fet d’utilitzar un nou recurs tecnològic o un nou exercici interactiu i no anem més enllà.

Com ja em va avançar en Jorge i com recull en Josep M. Duart a un dels seus articles, el futur de l’e-learning corporatiu ha d’anar dirigit i enfocat cap al ROI, és a dir, hem de mesurar el retorn de la rentabilitat de la formació… però això no només ho ha de fer el client de manera interna… hem de ser capaços que el client el transmeti al proveidor i que l’alumne també sigui capaç de transmetre-ho. Ja sé que parlar de beneficis en la formació és complicat, però tots hem d’entendre que l’aprenentatge, en si mateix, ja ho és de beneficiós i rentable (insisteixo en que llegiu atentament l’article del professor Josep M. Duart).

A partir d’aquí, el plantejament d’un nou concepte d’aprenentatge online deriva en la possibilitat de tractar els continguts dels experts d’una manera diferent, fugint del típic passa-pàgina… és una obligació fer pensar a l’alumne, perquè és pensant que aprenem… i fins que això no estigui clar, no avançarem… Ja no parlo de la possibilitat d’incorporar un element de mesura de la rentabilitat de l’aprenentatge que pugui arribar al proveïdor… suposo que demanar això, potser seria un gra massa….

Continuarem pensant quina és la millor manera de seguir avançant…

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies