Què fem si perdem l’entusiasme?

Home / Bloc / Què fem si perdem l’entusiasme?

Hi ha dies que la capacitat d’entusiasmar-te s’esgota i aleshores apareix alguna cosa així com un nerviosisme turmentador que comporta un cert estat d’apatia professional. No acostuma a succeir molt sovint, però quan succeeix, sembla que la bateria s’exhaureixi i entres en un estat de somnolència productiva que t’arrossega cap a la inacció.

En el meu cas, quan fluctuo per aquest moment, em costa innovar el meu sistema de treball i en moments de puntes productives, puc arribar a ésser alguna cosa massa “factory”, és a dir, puc arribar a dissenyar cursos sense gairebé ni pensar, seguint un esquema de producció que em permet no pensar i produir, produir i produir… i és clar, això es converteix en fracàs, fracàs i fracàs.

Treballar en el disseny d’accions formatives, en qualsevol de les seves modalitats, requereix ésser conscient d’una cosa: hi ha persones que han d’aprendre amb el que tu dissenyes. I si aquesta modalitat és e-learning, això es complica, perquè no hi haurà interacció personal, per la qual cosa el teu producte ha de ser prou rodó per aconseguir l’objectiu d’aprendre.

I això, encara que obvi, de vegades ho oblidem. I en els moments d’incapacitat d’entusiasme, es fa evident aquest oblit.

La capacitat pedagògica ha d’anar més enllà de simplement dissenyar un producte que saps que és correcte (també sabràs que no és el millor). Has de tenir la suficient responsabilitat com per admetre el teu fracàs i donar-li un pas de rosca al teu entusiasme.

En el meu cas, i atenent les demandes dels meus clients (cadascun té les seves), intento parar un moment i plantejar-me uns certs aspectes:

  • Quines variables cognitives o d’aprenentatge he de tenir en compte?
  • Quines variables de l’entorn (client) he d’analitzar?
  • Quines variables tècniques són necessàries?

I de vegades m’enduc alguna sorpresa. De vegades, confonem e-learning amb el material interactiu que dissenyem i ens n’oblidem de l’entorn on s’allotjarà i dels seus avantatges.

Hem d’ésser conscients de l’evolució tecnològica i d’infraestructures de les comunicacions i els avantatges que això suposa. En el nostre cas, l’aposta pel vídeo com a acció d’aprenentatge s’està tornant bàsica, el que no vol dir que no continuem plantejant accions formatives basades en píndoles amb diferents plantejaments pedagògics (escenaris, arbres de decisions, multirespostes…). I el fet és que el necessari no ha d’ésser excloent, ha d’ésser complementari amb la resta d’eines pedagògiques que utilitzem.

Per fer-ho, jo acostumo a preguntar. I pregunto molt. I intento ser prou proactiu com per entendre el què haig fer i el què esperen del meu producte. Cal conèixer què s’espera de tu, dels teus dissenys, dels alumnes que aprendran, del responsable de la formació… és imprescindible conèixer les respostes per poder continuar avançant.

I sobretot, en moments de dubtes pedagògics, has de ser prou professional com per prendre decisions atrevides. Has d’ésser capaç de plantejar en un full en blanc nous itineraris que conflueixin en noves opcions d’aprenentatge. I si tu no les saps portar a terme, busca aliats… els teus clients t’ho agrairan i l’e-learning, en general, també.

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies