La teranyina

Home / Bloc / La teranyina

A vegades penso en la dificultat de ser autònom amb un target tant complicat com grans organitzacions.

A vegades penso en la dificultat de ser autònom i dedicar-te professionalment a un món tant complicat com la formació. Complicat perquè està demostrat que tothom s’omple la boca de la importància de la formació i poques empreses tenen pressupost per afrontar nous projectes que facin que el coneixement dels seus treballadors augmenti positivament.

És difícil tenir els recursos econòmics per a poder agafar un AVE o un avió i anar a Madrid, Bilbao, Sevilla o qualsevol altre lloc i poder fer una acció comercial correcta, ensenyant els teus productes i, el que és més important, coneixent al teu interlocutor i poder parlar dels pros i contres de la teva activitat professional cara a cara. I això és molt important, perquè en el meu sector, per contracte, no puc penjar a la web absolutament res. És normal, els meus productes són el Know-how de cadascún dels meus clients.

I davant d’això, què es pot fer? Per què la meva feina no pot ser tant o més bona que la de qualsevol altre que tingui 20 o 30 o 40 treballadors? Per què a mi no em donen accés? No hi ha espai per a tothom?

Una de les solucions és la teranyina. I no només la teranyina virtual, de la que sóc un usuari constant i dinàmic, i des d’on he aconseguit algún client que m’ha aportat moltes alegries (i no parlo a nivell econòmic, parlo a nivell professional).

Quan parlo de teranyina penso en altres professionals autònoms. Altres professionals autònoms, bons, molt bons, a qui els hi pots aportar solucions eficients, eficaces i amb un preu just. Altres professionals autònoms que et poden aportar solucions a alguns dels teus projectes. Altres professionals autònoms que, pel motiu que sigui, tenen accés a contactes que tu, malgrat l’esforç, no podràs arribar a tenir mai. Altres professionals autònoms que es troben amb les mateixes circumstàncies que tu.

El coneixement de cadascún de nosaltres pot arribar a ser molt òptim i aprofitable per a moltes organitzacions. Ens esforcem per aprendre cada dia, cadascún de nosaltres en el nostre àmbit. Ens esforcem per ser competitius, i ho som. Ens esforcem per a donar-nos a conèixer davant del que anomenen “la nostra competència”, que no ho és, perquè nosaltres no podem competir amb les grans empreses del nostre sector. Nosaltres el que volem és que ens rebin, que ens escoltin, poder escoltar, entendre i saber si el què podem oferir pot encaixar o no… No volem res més. Cadascún de nosaltres som petites aranyes que anem teixint, poc a poc, al llarg dels anys, la nostra teranyina i, sovint, la compartim sense saber-ho.

Em fa gràcia com, a vegades, em demanen productes per a un client final, que coneix la meva feina i la rebutja pel motiu que sigui (és absolutament lícit i fins i tot normal). Sé que l’economia ha de funcionar així, però jo que no sóc economista ni tinc formació empresarial em pregunto: Si jo et cobro 1 i em dius que no, i li encarregues a un altre que no ho sap fer, que m’ho demana a mi, que et cobrarà el meu 1 més el seu 2, i a ell li dius que sí… no estàs perdent diners? Si reflexiono, suposo que això deu tenir a veure amb la confiança, no? A mi, sincerament, m’és igual. Jo vull treballar, i faré la feina amb la mateixa professionalitat, però no ho entenc.

No em queixo, només reflexiono sobre com poder accedir a certes organitzacions. Reflexiono sobre la dificultat de ser autònom, o freelance, que mola més, o un intent d’emprenedor que el que fa és treballar i buscar solucions i oportunitats.

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies