El pescador a les xarxes socials

Home / Bloc / El pescador a les xarxes socials

No seré jo qui negui els avantatges tan aclaparadors de les xarxes socials, però potser sí que sigui jo el que faci algunes preguntes, sense ànim de desprestigiar-les, que m’estic plantejant des de fa mesos.

Sóc un usuari molt actiu d’elles, diria fins i tot que les faig anar amb certa comoditat i gairebé d’una manera compulsiva, tant twitter com linkedin (no parlo de Facebook, ja que és una cosa personal) i he tingut la sort de conèixer d’una manera bastant profunda, per raons professionals, una de les xarxes socials corporatives més important i reeixides a nivell global, Zyncro.

Va ser a partir d’aquest moment on van començar a sorgir algunes preguntes relacionades amb la meva activitat professional (no oblidis que em dedico a l’aprenentatge online).

Per què les xarxes socials? Entenc que la tecnologia avança i que era i és un pas més cap al futur, cap a noves formes de relacionar-se que permeten aproximar-te a allò que vols conèixer i que permeten compartir les teves idees o pensaments. Pel que fa a això de la xarxa, si és perquè fa referència a la xarxa de xarxes (Internet), doncs val, però si és perquè “facilita fer una xarxa de contactes que et permetran interactuar amb ells i et facilitarà el contacte amb ells”… aquí tinc els meus dubtes. I és que no tothom està disposat a compartir … i sinó, us passo un informe sobre els meus més de 500 contactes a linkedin i quants m’han fet cas alguna vegada … crec que un 1%.

El concepte social em té, en certa mesura, preocupat. Per a mi les relacions socials no poden subscriure’s a un mer contacte des d’un dispositiu connectat a Internet amb una persona que no coneixes. Suposo que és més una qüestió filosòfica que de significat de contingut.

A més, em faig una altra pregunta… entre tanta xarxa, algú sap qui és el pescador? I què pesca?

Entenc que si et prens l’ús de les xarxes socials com un divertiment que et permet compartir certes activitats amb aquells que tu has volgut que formin part, aquí no hi ha pescador… simplement, com diu el meu bon amic Franc Carreras, et converteixes en un d’aquells lleters que reparteixen la llet als seus amics (m’encanta aquesta imatge!). Però si deixa de ser un divertiment i no fas un ús correcte, qui pesca? Compartir la teva vida per les xarxes pot ser un problema, ja que el pescador pot passar a ser lladre… I compartir segons quins coneixements o projectes, també pot ser un problema, doncs de lladres n’hi ha de moltes condicions 😉

D’aquí que els meus divagacions se centrin en les xarxes socials corporatives, i són divagacions entre coneixement i aprenentatge. Aquí sí que hi veig sentit, però em falta alguna cosa. Entenc que una organització vulgui que els seus treballadors comparteixin el seu coneixement en una xarxa privada, però quin tipus de coneixement? Tot és susceptible de ser compartit? És una eina ideal per aprendre? És un nou concepte d’e-learning?

Els avantatges són molts, però no estic molt convençut que el coneixement intern d’una organització, pel fet de compartir-lo en un espai comú es converteixi en aprenentatge. És clar que aquestes eines ens faciliten la nostra tasca professional, que ens posen en contacte amb altres professionals als quals no coneixem però que hauríem de conèixer i compartir idees i coneixements amb ells, però d’aquí a que sigui una eina d’aprenentatge, tinc els meus dubtes. A més, és lícit que jo com a empleat comparteixi qualsevol cosa? Estaran d’acord els dirigents de l’organització en qüestió? Suposo que és aquí on la figura d’un gestor de continguts o un community manager “intern” té tot el sentit del món.

Una LMS, posem per exemple l’última versió de Moodle, et permet, en certa manera, exactament el mateix. Potser amb un disseny menys atractiu, potser amb un punt tecnològic menys marquetinià, potser amb unes limitacions tècniques (segurament a causa que es van pensar per compartir i controlar l’aprenentatge mitjançant l’estàndard SCORM).

Suposo, que la diferència està en dirimir si coneixement i aprenentatge és el mateix, que jo crec que no.

La meva modesta opinió, és que no hauríem de deixar de pensar en el pescador. En un entorn d’aprenentatge, hi ha dos pescadors, un que llança la xarxa (llegiu departament de Formació o desenvolupament, que canalitza les peticions formatives de l’organització) i un altre que la recull (llegiu l’alumne que participa en l’acció formativa i aprèn i comparteix el coneixement seguint un programa formatiu pensat pels experts de la seva organització i en col · laboració amb els experts interns i el dissenyador del curs). I crec que l’aprenentatge produeix coneixement, i que aquest coneixement es dóna en diferents formes i s’ha de compartir, però potser el lloc ideal sigui en un fòrum delimitat en l’espai virtual del programa formatiu que estem estudiant.

Evidentment, jo seguiré sent usuari hiperactiu en aquestes xarxes, seguiré compartint els meus treballs, seguiré retuitejant les idees d’aquells que segueixo, seguiré recollint coneixement, però també seguiré pensant que confondre aprenentatge amb coneixement provocarà que les xarxes es converteixin en xarxes d’arrossegament i destrossin el fons del mar.

Així, que de moment, seguiré intentant fer bons productes d’aprenentatge on-line sense deixar de pensar que seria interessant buscar la forma perquè les xarxes socials i el coneixement que en elles s’aboca pugui resultar un bon Know-how per a un entorn d’aprenentatge.

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies