Creativiquè?

Home / Bloc / Creativiquè?

He tornat de donar una volteta pel país de Nefertari, dels Ramseses, de Kheops, de les acàcies i del desert …

La intenció d’aquesta escapada va ser la de desconnectar i l’objectiu es va aconseguir … però en tornar m’ha sorgit una pregunta: què haguessin fet aquesta civilització avui?

Els que ens dediquem a la transmissió del coneixement mitjançant internet ens omplim la boca d’una paraula clau: creativitat. I és cert que la nostra lluita diària a l’hora de conceptualitzar els nostres continguts és, precisament, intentar ser diferents als altres, eficaços, eficients i creatius. Doncs bé, en entrar a la primera tomba que vam visitar, un dels primers pensaments que vaig tenir va ser: “que poc creatiu sóc en la meva feina”. És impressionant com es pot arribar a representar cada un dels conceptes, tremendament complicats, en una paret de pedra. He llegit prou sobre aquesta civilització i encara no entenc com van ser capaços de pensar semblants obres d’enginy.

En navegar per aquesta barbaritat de riu i admirar com de vegades el desert desemboca a la seva riba o com de vegades les palmeres s’estenen fins l’infinit, vaig començar a entendre que no va haver de ser excessivament difícil inspirar-se davant de tanta bellesa. És un luxe poder admirar aquesta singularitat. Va ser allà, amb un te amb menta on vaig apuntar al meu cap un segon pensament: “observa, ordena, pensa, dissenya, torna a observar, torna a ordenar, torna a pensar i torna a dissenyar”. Potser fos així com Kheops, Kefrén, Mentuhotep II, Amosis, Tutmosis I, Ramsés II, Ptomoleo I o fins i tot Cleopatra van donar les ordres corresponents als seus artesans per crear la bellesa. No en va, si alguna cosa m’ha impactat de la nostra volteta pel país dels déus, ha estat el verb CREAR … i entenc que precisament, aquesta paraula de la qual tant parlo als meus clients, creativitat, va haver de sorgir per aquestes contrades fa milers d’anys…

Però potser, la revolució en el meu pensament es va desbordar davant una cosa tan poc creativa com mirar el cel … desde que això que anomenem terra existeix, al matí el sol surt i per la tarda el sol s’amaga. No és cap novetat … fins que admires l’explosió de natura en un espai tremendament salvatge que ha estat escombrat pel pas de milions d’any… Va ser allà, en aquell intramón solitari, envoltat de silenci, sorra, pedres blanques i cel … en aquesta hora on una cosa tan comú com quan el sol es posa, on es va desbordar el meu tercer pensament: “Jordi, creativiquè? No t’enganyis, et queda molt per aprendre”.

Segurament, aquesta civilització avui anirien cent passes per davant. Ells no van renunciar a la innovació, ells van fugir de la racionalitat entesa com a comoditat, ells van transmetre el coneixement durant XXXI dinasties millorant cada dia, ells es van atrevir a evolucionar, ells cada dia, en sortir i posar-se el sol es preguntaven: creativiquè?

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies