Aprendiz de Gigoló

Home / Bloc / Aprendiz de Gigoló

No és fàcil ser gigoló… no, no ho és… i menys quan ets el propietari d’una floristeria a New York. Però la vida, i un amic, em va portar a emprendre aquesta nova aventura.

La veritat és que al començament vaig dubtar de les meves capacitats, vaig dubtar també de si valia la pena d’arriscar-se o si seria millor continuar a la meva floristeria muntant rams d’orquídies, preciosos per cert, per a algun client despistat que gosés entrar per la porta.

Crec que també vaig dubtar de qui m’ho va proposar, que a propòsit, és un dels meus millors amics i que em va plantejar una cosa així com “el 60 per a tu i el 40 per a mi”.

No sabia ni per on començar. Coneixia alguna cosa sobre el tema, però no era capaç d’imaginar-me en què consistia realment. Però, pensant-ho fredament, començar un negoci amb un client que t’assegura una facturació durant els primers mesos és una cosa que et dóna una certa seguretat.

Així que li vaig dir al meu amic que sí, que endavant, que volia ser gigoló, bé no, millor, pel tema de la marca personal, aprenent de gigoló.

Varem intentar fer un petit estudi de mercat i varem decidir que els nostres clients serien persones, preferiblement dones, de classe alta, i que ens vendríem de manera natural i discreta, però donant valor a la nostra experiència en els . Varem decidir també que el nostre client objectiu no aniria més enllà de la nostra ciutat, per un tema de disponibilitat i per comoditat, encara que vam deixar oberta la possibilitat en un futur d’abastar noves quotes de mercat perquè tots dos varem creure que el negoci era escalable.

Em vaig preparar conscienciosament per al meu nou projecte. Vaig estudiar, vaig buscar informació, vaig parlar amb la meva competència, vaig fer cursos de seducció i creativitat i vaig intentar treballar amb un coach el tema de l’empatia.

I tot va anar bé… fins a que el meu bussines angel em va proposar un client que no tenia previst. No era el target amb el que treballàvem, però m’ho va plantejar com un favor personal. No em vaig negar i ho havia d’haver fet. Em vaig trair a mi mateix i vaig caure. Van ser uns setmanes terriblement angunioses, però ara ho recordo i crec que vaig aprendre. Vaig aprendre dels meus errors.

En aquest cas, emprendre va significar afrontar el que semblava una crisi existencial i econòmica. Va significar ésser valent. Va significar aprendre una altra professió, aprofitant el que ja sabia de la meva. Va significar un canvi d’hàbits. Va significar una aposta per noves idees. Va significar confiar en el meu bussines angel, que és clar, si aquest és Woody Allen, doncs és com més fàcil.

PD: He intentat fer una paròdia sobre un procés emprenedor reflexionant sobre la peli “Aprendiz de Gigoló”. És una petita aventura creativa, disculpeu les molèsties.

Leave a Comment

Us de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè tinguis una millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment per l'acceptació d'aquestes mencionades cookies i l'acceptació de la nostre política de cookies, fes clic a l'enllaç per a més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies